dimecres, 29 de març de 2017

En record de l'Angela


Ahir vàrem saber que l'Àngela ens havia deixat.
La vàrem conèixer al Complex Sant Oleguer.
De primer, ens va dir que havíem de fer les fotos i el vídeo al seu apartament.
Això ens va sorprendre, ja que les sessions fotogràfiques les fèiem a una sala que amablement ens havien cedit els responsables del Complex.
Quan vàrem pujar al seu apartament, vàrem entendre el perquè! No podia baixar tot el que necessitava per les fotografies!
Als seus 80 anys, l'Àngela era una dona plena de vitalitat, de passió per la cuina i plena de projectes, com un blog de receptes de cuina que va fer amb l'ajuda de la seva néta.
Tenia bona part dels armaris de casa seva plens d'exquisides conserves. 
En l'entrevista prèvia ens va explicar amb gran intensitat les que li agradaven...les  de carxofes...de "melocoton", de pinya...tot sense sucre...
I no diguem de la rebosteria, els pastissos i especialment el de poma!
I és clar, vàrem sortir amb un lot de melmelades, úniques!
Durant la sessió fotogràfica, va voler que li féssim unes fotos vestida amb la gorra i el davantal de master xef...Malauradament, quan vàrem fer l'exposició al Complex, estava en un moment difícil i no li va agradar gaire el resultat final. Vàrem intentar corregir-ho i en l'exposició completa del Casal Pere Quart, vàrem posar aquesta altra imatge, en què ella tampoc s'agradava, però crec que reflecteix molt bé la seva personalitat, energia i activitat incessant!
Allà on siguis, estaran contents de tenir-te, doncs els captivaràs amb les teves gormanderies!
A nosaltres, ens has deixat un dolç record!



dijous, 23 de març de 2017

L'Alfonso i el seu clarinet


 L'Alfonso té una col·lecció de saxofons molt important. Els té tots al lloc principal del seu habitatge.
Porta un clarinet com el que tocava quan va començar als 12 anys amb la banda de música del seu poble, Bélmez de la Moraleda.
Cada nit i d'amagat de la seva mare, se n'anava al paller  i estudiava solfa fins ben tard. Diu que per aquesta constància i dedicació va ser el millor a l'escola. 
Encara recorda de memòria les 52 lliçons del mètode Eslava!
Va estar a la banda 8 anys, i llavors va venir a Barcelona, deixant el clarinet al poble, doncs era de l'Ajuntament.
A Barcelona, va treballar en el Rec i després a la construcció, però també es va posar a tocar a una petita orquestra, amb dos músics més. Amb el que li pagaven es va comprar un rellotge a terminis.
Durant anys les obligacions no li varen permetre tocar. Una lesió a la mà li dificulta encara més, però tot i així assaja cada dia fins que li surt com ell vol.
L'Alfonso explica amb passió tota la història així com totes les adversitats que no li han permés practicar i gaudir de la música...


diumenge, 19 de març de 2017

En record del pare...



L'exposició que hem fet d'objectes significants ha estat dedicada a la mare i també al pare.
En Josep, el pare, va ser fotògraf aficionat, autodidacta i constructor dels seus propis enginys (l'ampliadora, el porta papers...es fabricava els líquids per a revelar i positivar...). 
El seu laboratori, muntat dins d'un espaiós armari de paret era a la meva habitació, o sigui que des de ben petit recordo l'olor de l'àcid acètic, els pots d'hidroquinona (sempre m'ha quedat aquest nom!) i l'olor química del paper acabat de positivar.
Les tardes en l'habitació que es transformava amb la llum vermella i on el temps s'aturava, mirant la màgia que feia aparèixer les imatges, que miraculosament de ser projectades en negatiu, anaven apareixent primer com siluetes buides i després amb tot detall! 
El mag era el meu pare!
Malauradament la vida va estroncar sobtadament i imprevisible aquests moments de màgia.
Em va quedar la seva passió, els seus ensenyaments i la seva càmera.
Per això, quan vaig anar madurant el projecte Objectes Significants vaig voler fer la prova en mi mateix, poc amant que sóc de les selfies! I després de remoure molts objectes que m'acompanyen va sorgir, sense dubte la càmera del pare.
En l' autoretrat, no em reconec (diuen que això ja passa), però sí que reconec la mirada trista i una mica enfadada, com si la càmera em transportés de cop, de forma inconscient i sobtada a aquells moments, darrers moments de la seva vida que malauradament ningú va poder impedir que s'acabés.




dimecres, 15 de març de 2017

L'àlbum de la Nieves, l'artista




Vàrem anar al Complex Alexandra a fer una sessió de fotografies, i ens varen dir que la Nieves havia deixat unes coses per fotografiar...però ella havia marxat...
El següent dia sí que va venir i ens va explicar que havia estat ballarina de flamenc i clàssic, cosa que no agradava gens al seu germà, doncs les artistes no tenien gaire bona reputació!
La Nieves, que es defineix com una artista frustrada, ens va parlar amb passió de la seva il·lusió per ser artista, de com va treballar en una companyia, com imitava a Mari Sampere i especialment a Lina Morgan, recorda com la va felicitar Juanito Valderrama, i ella no va poder contenir llàgrimes d'emoció, o ens ensenya la seva fotografia amb la Marujita Diaz...i finalment ens fa una petita mostra del seu art!




dimecres, 8 de març de 2017

Joana, la mare, la primera imatge


Permeteu-me, avui , dia de la dona mostrar la primera imatge que vaig fer del Objectes Significants.
La mare, la Joana, va consentir a fer de conillet d'índies...així que vàrem muntar la paradeta i li vaig demanar que mostres i parlés d'un objecte que fos important per ella.

D'alguna manera, el procés que va haver de passar és el que em va portar a la reflexió sobre el vincle emocional  d'alguns objectes en la nostra vida:  per motius de salut va haver de deixar la seva casa on havia viscut els darrers 40 anys i anar a un pis tutelat del complex de la gent gran del Parc Central de Sabadell.

Vàrem fer primer la grabació on la Joana explicava l'objecte, l'anell i la seva petita història que jo no recordava,  on vaig veure la potència que tenia el projecte. La mare, una persona forta, que la vida havia endurit en perdre el seu estimat Josep sobtadament als 40 anys, va  haver de tirar endavant amb quatre fills, ben petits. Quan  va explicar-nos la petita història de l'anell, va mostrar aquell punt d'emoció, íntim, que portava per dins i que mai li havia vist, tot i intuir-ho.

Va ser un moment per a mi únic, i que recordo i recordaré com aquesta dona lluitadora, seguia unida al seu amor de tota la vida, que simbòlicament l'acompanyava en aquest petit objecte...l'anell.

És per això que avui, dia de la dona, pare i mare alhora, vull recordar-la, prototip de dona amb totes les seves capacitats i virtuts de lluita contra les adversitats i de suport incondicional als fills.





diumenge, 5 de març de 2017

L'exposició a Fineart, moment d'agraïments!

Exposició Objectes Significants a Fineart 2017
Catàleg Fineart 2017
Quan l'any passat vàrem acabar la part del projecte Objectes Significants i una vegada exposat a Sabadell, vaig pensar que el millor que podria passar al projecte seria exposar-ho al Fineart d'Igualada .
A vegades els somnis es fan realitat...
Volíem fer un petit projecte de retrat, unes poques imatges. Es van convertir en 64.
I més que les imatges han estat 64 experiències inoblidables.
Volíem fer-ne difusió i ara l'exposem al Fineart!

Hem tornat a Igualada a visitar les exposicions que encara no havíem vist.
Em vaig quedar sorprès de la quantitat de persones que l'havien vist i que a més s'interessaven per les petites històries que hi expliquem.

I crec que ara és moment de recordar i agrair, ja que Objectes Significants, no hauria estat possible sense la col·laboració i implicació  de moltíssimes persones, d'entrada de tots els participants!, però també dels responsables d'Allegra i dels complex de Sabadell (Sant Oleguer, Parc Central i Alexandra), que hi varen creure i varen implicar-se en la difusió i selecció dels participants, i varen fer possible tirar-lo endavant. 
El nostre agraïment també a tothom que va fer possible l'exposició al Casal Pere Quart (companys del grup de fotografia de la UES i diferents  departaments de l'Ajuntament de Sabadell) amb la participació de la major part dels participants i les seves famílies.

Gràcies també al Ramón Muntané i al comissariat de Fineart per creure-hi i permetre mostrar-la a tants i tants visitants i  també gràcies per l'excel·lent catàleg.  

Només desitjo haver transmès una mica  de les emocions que nosaltres vàrem poder percebre en cada sessió fotogràfica!