dimarts, 18 d’abril de 2017

Entrevista a ràdio Calella

Si voleu escoltar l'entrevista que m'han fet a Ràdio Calella sobre el projecte Objectes Significants--->
enllaç


dilluns, 10 d’abril de 2017

Objectes Significants al Festimatge de Calella


Fins el 23 d'abril es pot visitar l'exposició Objectes Significants a la fàbrica Llobet de Calella.
Un espai imponent!
Gràcies a Quim Botey i FotoFilm Calella que ho han fet possible.



dimecres, 29 de març de 2017

En record de l'Angela


Ahir vàrem saber que l'Àngela ens havia deixat.
La vàrem conèixer al Complex Sant Oleguer.
De primer, ens va dir que havíem de fer les fotos i el vídeo al seu apartament.
Això ens va sorprendre, ja que les sessions fotogràfiques les fèiem a una sala que amablement ens havien cedit els responsables del Complex.
Quan vàrem pujar al seu apartament, vàrem entendre el perquè! No podia baixar tot el que necessitava per les fotografies!
Als seus 80 anys, l'Àngela era una dona plena de vitalitat, de passió per la cuina i plena de projectes, com un blog de receptes de cuina que va fer amb l'ajuda de la seva néta.
Tenia bona part dels armaris de casa seva plens d'exquisides conserves. 
En l'entrevista prèvia ens va explicar amb gran intensitat les que li agradaven...les  de carxofes...de "melocoton", de pinya...tot sense sucre...
I no diguem de la rebosteria, els pastissos i especialment el de poma!
I és clar, vàrem sortir amb un lot de melmelades, úniques!
Durant la sessió fotogràfica, va voler que li féssim unes fotos vestida amb la gorra i el davantal de master xef...Malauradament, quan vàrem fer l'exposició al Complex, estava en un moment difícil i no li va agradar gaire el resultat final. Vàrem intentar corregir-ho i en l'exposició completa del Casal Pere Quart, vàrem posar aquesta altra imatge, en què ella tampoc s'agradava, però crec que reflecteix molt bé la seva personalitat, energia i activitat incessant!
Allà on siguis, estaran contents de tenir-te, doncs els captivaràs amb les teves gormanderies!
A nosaltres, ens has deixat un dolç record!



dijous, 23 de març de 2017

L'Alfonso i el seu clarinet


 L'Alfonso té una col·lecció de saxofons molt important. Els té tots al lloc principal del seu habitatge.
Porta un clarinet com el que tocava quan va començar als 12 anys amb la banda de música del seu poble, Bélmez de la Moraleda.
Cada nit i d'amagat de la seva mare, se n'anava al paller  i estudiava solfa fins ben tard. Diu que per aquesta constància i dedicació va ser el millor a l'escola. 
Encara recorda de memòria les 52 lliçons del mètode Eslava!
Va estar a la banda 8 anys, i llavors va venir a Barcelona, deixant el clarinet al poble, doncs era de l'Ajuntament.
A Barcelona, va treballar en el Rec i després a la construcció, però també es va posar a tocar a una petita orquestra, amb dos músics més. Amb el que li pagaven es va comprar un rellotge a terminis.
Durant anys les obligacions no li varen permetre tocar. Una lesió a la mà li dificulta encara més, però tot i així assaja cada dia fins que li surt com ell vol.
L'Alfonso explica amb passió tota la història així com totes les adversitats que no li han permés practicar i gaudir de la música...


diumenge, 19 de març de 2017

En record del pare...



L'exposició que hem fet d'objectes significants ha estat dedicada a la mare i també al pare.
En Josep, el pare, va ser fotògraf aficionat, autodidacta i constructor dels seus propis enginys (l'ampliadora, el porta papers...es fabricava els líquids per a revelar i positivar...). 
El seu laboratori, muntat dins d'un espaiós armari de paret era a la meva habitació, o sigui que des de ben petit recordo l'olor de l'àcid acètic, els pots d'hidroquinona (sempre m'ha quedat aquest nom!) i l'olor química del paper acabat de positivar.
Les tardes en l'habitació que es transformava amb la llum vermella i on el temps s'aturava, mirant la màgia que feia aparèixer les imatges, que miraculosament de ser projectades en negatiu, anaven apareixent primer com siluetes buides i després amb tot detall! 
El mag era el meu pare!
Malauradament la vida va estroncar sobtadament i imprevisible aquests moments de màgia.
Em va quedar la seva passió, els seus ensenyaments i la seva càmera.
Per això, quan vaig anar madurant el projecte Objectes Significants vaig voler fer la prova en mi mateix, poc amant que sóc de les selfies! I després de remoure molts objectes que m'acompanyen va sorgir, sense dubte la càmera del pare.
En l' autoretrat, no em reconec (diuen que això ja passa), però sí que reconec la mirada trista i una mica enfadada, com si la càmera em transportés de cop, de forma inconscient i sobtada a aquells moments, darrers moments de la seva vida que malauradament ningú va poder impedir que s'acabés.




dimecres, 15 de març de 2017

L'àlbum de la Nieves, l'artista




Vàrem anar al Complex Alexandra a fer una sessió de fotografies, i ens varen dir que la Nieves havia deixat unes coses per fotografiar...però ella havia marxat...
El següent dia sí que va venir i ens va explicar que havia estat ballarina de flamenc i clàssic, cosa que no agradava gens al seu germà, doncs les artistes no tenien gaire bona reputació!
La Nieves, que es defineix com una artista frustrada, ens va parlar amb passió de la seva il·lusió per ser artista, de com va treballar en una companyia, com imitava a Mari Sampere i especialment a Lina Morgan, recorda com la va felicitar Juanito Valderrama, i ella no va poder contenir llàgrimes d'emoció, o ens ensenya la seva fotografia amb la Marujita Diaz...i finalment ens fa una petita mostra del seu art!